Resum del 1er Fòrum

1r FÒRUM D’ECONOMIA SOCIAL DE LA GARROTXA
Buscant solucions a la crisi

Amb l’objectiu de donar alternatives a un tema tan actual com és la crisi econòmica, el passat dissabte 22 de maig es va dur a terme el 1r Fòrum d’Economia Social de la Garrotxa.Per tal de recollir les alternatives econòmiques sorgides de les diferents xerrades dutes a terme durant l’acte i deixar constància de les propostes dels propis participants, s’elabora el present document.
Es van posar sobre la taula aspectes sobre tres blocs diferenciats, però amb objectius comuns: treball assalariat, treball no assalariat i consum.
El treball assalariat es va analitzar des del punt de vista de l’anarcosindicalisme, gràcies a l’aportació de Lluís Rodríguez, representant l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió. El ponent va presentar el cooperativisme com la millor forma organitzativa per aconseguir la capacitació de la classe treballadora en la gestió de l’economia i la societat.
A grans trets, aquest model d’autoocupació augmenta la implicació per part dels que ara són “amos-treballadors”. Aquest fet repercuteix, principalment, en un augment de la qualitat del servei o producte, i en un augment de l’eficiència, que es pot traduir en menys hores de treball. Segurament l’aspecte més diferenciador de les cooperatives és que permeten una distribució igualitària dels ingressos.
Aquest apartat va ser perfectament complementat amb l’aportació de l’Epi, membre de la cooperativa Arriant, dedicada a l’educació en el lleure. Amb la formació de la cooperativa, ens comentava, ha guanyat en termes de capacitat de decisió, tot apostant per un servei de qualitat, que li permet tenir més hores per a ús personal. Així mateix, tant els socis treballadors com els treballadors contractats cobren el mateix salari.
Si es té en consideració el tema específic al qual estava dedicat el Fòrum, buscar solucions a la crisi, la cooperativa ens permet més flexibilitat per adoptar mesures d’ajust, sense destruir llocs de treball.
Tot i estar plantejant una economia social, actualment està emmarcada dins el model capitalista. Aquest dificulta l’existència de cooperatives a l’hora d’aconseguir finançament, de competir amb les grans empreses, de no caure en l’autoexplotació, de combatre l’individualisme al que estem acostumats… I tota una sèrie de condicions implícites en el model econòmic actual, simplement per ser un model capitalista.
Els blocs de treball no assalariat i de consum es van tractar conjuntament parlant de la figura del “prosumidor”. Aquesta paraula, provinent de la fusió de les paraules productor i consumidor, defineix a aquell qui produeix per si mateix o per a altres, sense cobrar o rebent intercanvis de bens i serveis.
En Francesc Rota, de Xaingra, Xarxa d’Intercanvis de Gràcia, ens va explicar com es poden construir relacions de treball no assalariat i de consum, (consumir, aprendre, treballar i ensenyar) sense la necessitat d’utilitzar euros, simplement intercanviant béns, serveis i/o coneixements.
La primera iniciativa d’aquest caire sorgida en els temps moderns va ser l’intercanvi de béns i serveis, mitjançant mercats regulars de diferents freqüències. L’exemple més proper és el de Mieres, que fins ara es realitzava una vegada a l’any. Per altra banda, l’exemple de Xaingra presenta una freqüència de quatre vegades l’any.
Gràcies a un recurs audiovisual amb testimonis reals, es va deixar constància que l’intercanvi de coneixements, a més de permetre aprendre a canvi d’ensenyar, afavoreix l’autogestió i potencia les habilitats personals.
Per augmentar la freqüència dels intercanvis, Xaingra va crear la plataforma web www.intercanvis.net, per poder oferir i demandar productes i serveis d’intercanvi. És degut a aquesta nova iniciativa que es fa necessària l’existència de “les gràcies”, la moneda social del barri de Gràcia. Dur a terme un intercanvi multilateral via internet es fa molt difícil. La moneda social permet intercanviar béns, serveis o coneixements per “gràcies” i posteriorment poder intercanviar “gràcies” per altres béns, serveis o coneixements.
“Les gràcies” no és la única moneda social de Catalunya, sinó que existeix una xarxa de monedes socials, la Ecoxarxa.
La manera en què es van abordar els tres blocs -treball assalariat, treball no assalariat i consum- ens porta a uns objectius comuns. Crear teixit i cohesió social i organitzar-nos en xarxa per tal d’aconseguir una transformació social. Aquesta transformació serà possible gràcies a un canvi individual i la creació de confiança mútua.
De les xerrades i intervencions vàries, van sorgir una sèrie de propostes que, essent correctament analitzades, permetran iniciar el camí cap a una economia social.
Les propostes presentades al final del 1r Fòrum d’Economia Social de la Garrotxa són les següents: Portar a la Garrotxa el model utilitzat en els “tallers de la ciència” de la Universitat de Barcelona, crear mercats d’intercanvi itinerants a la Garrotxa, dur a terme una fira d’experiències sostenibles econòmiques locals -sense buscar la puresa absoluta- i crear un mercat d’intercanvi setmanal, coincidint amb el mercat d’Olot.